Galerie Odile OMS de Céret : dessins de Domene - Ecole d'été W.Benjamin à Portbou - Hélène PEYTAVI : Mountains and sea
PEINTURE/ Livre d'ART /EXPOSITIONS :
**** MOUNTAINS AND SEA, le chemin de Walter Benjamin, Hélène Peytavi
VOIX éditions, 2017 http://www.voixeditions.com/?product=helene-peytavi
FR - MONTAINS AND SEA propose une relecture sensible du chemin de Walter Benjamin entre Banyuls et Portbou.
Le livre opère un détournement de perspective, reconstruit un point de vue qui embrasse dans son ensemble la totalité du paysage entre mer et montagnes et qui va chercher dans la question de l’exil et de la frontière sa forme. On retrouvera sur la tranche du livre, la croix noire tracée à la brosse n°50 qui indique les mauvaises directions à ne pas prendre. Car la « route Lister » - c'est le nom d’un général de l’armée républicaine espagnole qui l’emprunta pendant la guerre d’Espagne et c'est ainsi que la nommait Vincent Azéma, maire de Banyuls qui aida les réfugiés - est escarpée, difficile et hérissée de voies sans issues.
Que voit-on ? Le milieu du livre se compose d’une frise photographique. La nuit tombe à cru sur Rumpissa. A l’Ouest, une couronne de montagnes étirée sur un soleil couchant ; à l’Est, une mer endeuillée. Les points cardinaux sont rabattus sur une seule et même ligne. La lune se lève au-dessus du chemin des crêtes. Le col est un refuge. Rumpissa, pause dans la chaîne des Pyrénées. 42ème parallèle. 42.4167 / 42° 25’ 0’’ Nord.
Ce travail de construction, déconstruction, reconstruction du sentier de l’exil à partir d’une histoire naturelle réinventée de la Méditerranée, berceau de la botanique, est dédié à Walter Benjamin et à Mahamadou Traoré.
Le projet a fait l’objet de deux traversées à pied, la première en septembre 2016, la deuxième en juin 2017, qui ont donné lieu à la production d’un herbier, de photos, de dessins et de textes, le tout assemblé et composé par le travail éditorial essentiel de Richard Meier pour Voix éditions qui a permis d’atteindre les objectifs du livre : une balade botanique et poétique du chemin de Walter Benjamin, entre mer et montagnes, empruntant à l’anglais, langue de l’exil, son titre.
MOUNTAINS AND SEA, el camin de Walter Benjamin, Hélène Peytavi,
VOIX éditions, 2017 http://www.voixeditions.com/?product=helene-peytavi
CAT - MONTAINS AND SEA proposa un re-lectura emotiva del camí de Walter Benjamin entre Banyuls i Portbou.
El llibre presenta una nova i inusual perspectiva, reconstrueix un punt de vista que abasta en el seu conjunt tot el paisatge entre mar i muntanyes i que busca la seva forma en la qüestió de l'exili i de la frontera. A la vora del llibre trobem la creu negra traçada amb pinzell n ° 50 que indica les males direccions que no s’han de prendre. Doncs, la “ruta Lister” - nom prestat durant la guerra d’Espanya per un general de l’armada republicana espanyola que i que la va anomenar així Vincent Azéma, alcalde de Banyuls que ajudà els refugiats- és escarpada, difícil i plena de vies sense sortida
Què hi veiem? El centre del llibre es composa d’un fris fotogràfic. La nit cau sobre Rumpissa. A l’Oest, una corona de muntanyes estesa sobre un sol ponent; a l’Est, un mar de dol. Els punts cardinals s’agrupen en una mateixa i única línia. La lluna s’alça per damunt del camí de la cresta. El coll és un refugi. Rumpissa, pausa a la carena dels Pirineus. paral·lel 42, 42.4167 / 42° 25’ 0’’ Nord.
Aquest treball de construcció, de-construcció, reconstrucció del sender de l’exili a partir d’una història natural reinventada de la Mediterrània, bressol de la botànica, està dedicat a Walter Benjamin i Mahamadou Traoré.
El projecte ha estat objecte de dues travesses a peu, la primera el setembre del 2016, la segona el juny del 2017, que han donat lloc a la producció d’un herbari, fotografies, dibuixos i textos, tot el conjunt muntat i compost per Richard Meier per Voix éditions que ha permès d’assolir els objectius del llibre: un passejada botànica i poètica del camí de Walter Benjamin, entre mar i muntanya, prestat de l'anglès, llengua de l'exili, el seu títol.
MOUNTAINS AND SEA, el camino de Walter Benjamin, Hélène Peytavi,
VOIX éditions, 2017 http://www.voixeditions.com/?product=helene-peytavi
CAST - MONTAINS AND SEA propone una emotiva relectura del camino de Walter Benjamin entre Banyuls y Portbou.
El libro presenta una nueva e inusual perspectiva, reconstruye un punto de vista que abarca en su conjunto todo el paisaje entre mar y montañas y que busca su forma en la cuestión del exilio y de la frontera. Nos encontramos en el lomo del libro, la cruz negra, trazada con pincel Nº 50 que indica las direcciones que no hay que tomar. Porque, la ' ruta Lister’- es el nombre tomado durante la guerra de España por un general del ejército republicano español y llamada así por Vincent Azéma, alcalde de Banyuls, que ayudó a los refugiados - es escarpada, difícil y llena de vías sin salida.
¿Qué vemos? La mitad del libro consiste en un friso fotográfico. Cae la noche sobre Rumpissa. Al oeste, una corona de montañas suspendida a un sol poniente; al este, un mar de luto. Los puntos cardinales se agrupan en una misma y única línea. La luna se levanta por encima del camino de la cima. El puerto es un refugio. Rumpissa, pausa en la cadena de los Pirineos. paralelo 42 º. 42.4167 / 42 ° 25' 0 "Norte.
Este trabajo de construcción, deconstrucción, reconstrucción del sendero del exilio a partir de una historia reinventada natural del Mediterráneo, cuna de la botánica, está dedicado a Walter Benjamin y MahamadouTraore
El proyecto fue objeto de dos travesías a pie, la primera en septiembre de 2016, la segunda en junio de 2017, que dió lugar a la producción de un herbario, fotos, dibujos y textos, todo el conjunto montado y compuesto por Richard Meier para Voix éditions que ayudó a alcanzar los objetivos del libro: un paseo botánico y poético del camino de Walter Benjamin, entre mar y montaña, tomando prestado del inglés, lengua del exilio, su título.
MOUNTAINS AND SEA, Walter Benjamin’s path, Hélène Peytavi,
VOIX éditions, 2017http://www.voixeditions.com/?product=helene-peytavi
ENG - MOUNTAINS AND SEA offers a rereading of Walter Benjamin’s path from Banyuls to Portbou.
The book embrasses the whole landscape of sea and mountains. The questions of exile and border guide the book’s structure. On each book edge is a black cross number 50 indicating the wrong directions. Because Lister’s road is steep and difficult leading to many dead ends. This road is named after a general of the spanish republican army who crossed it during the spanish war. It is also how Vincent Azéma, the mayor of Banyuls who helped the spanish refugees, called it.
What do we see ? In the middle of th book is a photographical line. Night sinks over Rumpissa.
In the West lies a ring of mountains stretched under the setting sun ; East, lies a bereaved sea. The cardinal points are line up.The moon rises over the mountain ridges. Rumpissa, the mountain pass is a shelter, a rest place inside the Pyrenees mountain chaine. 42nd parallel. 42.4167 / 42° 25’ 0’’ North. The natural and botanical history of this mediterraneen region allows the construction, deconstruction and reconstruction of this exil trail and is dedicated to Walter Benjamin and Mahamadou Traoré. Two crossing lead the project. The first one in september 2016 and the second in juin 2017 leading to a herbaria, photos, drawing, texts. They were assembled and brought together by Richard Meier’s editorial work for the Voix editions. Thanks to his work the books goals were reached, illustrating a botanical and poetical walk along Walter Benjamin’s path, between mountains and sea. The title written in english suggest the langage of exile.
***GALERIE D’ART MODERNE ET CONTEMPORAIN À CÉRET
Nous sommes ouverts du mardi au samedi de 10h30 à 12h30 et de 14h à 19h.
site : http://www.odileoms.com/
QUIM DOMENE
du 16 juin au 30 septembre 2017
Lettres à Kurt Schwitters
Quim Domene s’est intéressé depuis 2005 à l’univers Dada et en particulier à Kurt Schwitters, artiste allemand, animateur du mouvement à Hanovre.
Au tavers de cette série "lettres à Kurt Schwitters" Domene revisite Schwitters bien sûr mais aussi le mouvement Dada, le surréalisme et les avant-gardes artistiques du vingtième siècle. Le sujet de ses œuvres se réfère également à la mémoire historique, à l’histoire de l’art mais aussi à l’actualité. Une multitude de références croisées construisent des relations parfois fortuites, souvent ironiques entre les objets, les images et des symboles.
On découvre, au fil des œuvres, les effigies ou les références à Schwitters bien sûr mais aussi plus largement à Rothko, Johns, Mapplethorpe, Courbet, Duchamp, Picabia… ou encore à Einstein, Lénine, Kafka, Picasso… On remarque aussi des références au terrorisme, à la politique, et plus simplement aux objets du quotidien.
C'est à notre demande qu'il a introduit la figure de Dali dans cette série, mais il est évident que ce personnage complexe et contreversé ne pouvait qu'y figurer. En effet si Breton était le "Pape" du surréalisme, on peut se demander au vue de son œuvre, de ses écrits et de sa vie, si Dali n'en était pas le "Dieu"?
**Principaux repères biographiques
Né en 1948, Catalan et autodidacte, Quim Domene a commencé par travailler comme graphiste et designer avant de se tourner vers la peinture.
Sa pratique est pluridisciplinaire : photographie, sculpture et installations ; ses œuvres procèdent de la récupération, de la juxtaposition, utilisent souvent des caractères typographiques et des références à l'Histoire de l'Art, de la Politique ou de la Philosophie.
Il expose avec différents collectifs dés 1968 , puis réalisera ses premières expositions personnelles à partir de 1974.
A partir de 1980 il expose un peu partout en Europe: Hannovre,Kassel, Sttutgart, Dusseldorf, Bonn, Bordeaux et Toulouse. Puis en Suède et à Zurich en Suisse.
En 1998 il commence à exposer au Japon, à Kobe, Osaka et Tokyo.
Il expose à la Galerie Trintignant à Montpellier en 2014 et est depuis représenté par la Galerie Samira Cambis.
Il est présent en permanence à la galerie Rasmus à Odense, Danemark.
Il a participé à plusieurs éditions des foires ARCO et ESTAMPA à Madrid.
Il a réalisé de nombreuses interventions permanentes ou éphémères dans des espaces publics, la dernière à Barcelone en décembre 2016.
"Robert Willing" <rw3612@gmail.com> | De notre correspondant en CATALOGNE : | |
20/09/17 08:35 | ||
objet | Cal una repolitització cívica i activa |
Cal una repolitització cívica i activa
Darrerament es torna a comentar en els cenacles del poder de l’altiplà madrileny que cal aplicar l’article 155 de CE. De fet, ja l’estan aplicant de facto. A més, ja vivim en una atmòsfera d’un autèntic estat de setge; però que vagin en compte, ja que darrerament cada vegada més governs, parlaments i mitjans de premsa internacionals, entre ells dos importants mitjans emblemàtics europeus –els prestiogiosos rotatius Le Monde i Der Spiegel- són molt crítics amb el dogmatisme i l’autoritarisme antidemocràtic del govern Espanyol .
Una important majoria de mitjans de comunicació europeus en llengues molt diverses –mitjans petits i grans- no entenen gairebé res del que està passant amb la reacció furibunda i irracional del govern espanyol contra Catalunya. Des del segrest (la retenció) per part de l’empresa semiestatal “Correos”, de la revista d’Òmnium i la publicació de Poble Lliure La Veu, passant per “l’entrada”, sense ordre judicial, de la Guàrdia Civil, sense ordre judicial, a l’empresa de missatgeria Unipost de Terrassa, fins els arbitraris escorcolls a unes quantes impremtes d’arreu de la geografia catalana, tot això fa difícil creu que, a hores d’ara, l’Estat espanyol és un estat de drret com cal. Tinc amics francesos, escocesos, anglesos, alemanys, flamencs i d’altres que quan els explico tot això queden horroritzats i resten esmapwerduts davant d’aquestes acttuacions tan arbitràries i impròpies d’Estat que forma part, d’ençà de 1986, de la UE.
No hi ha dubte que cal seguir insistim que la mobilització ha de continuar, més que mai, essent cívica i permanent. També és molt important en aquests moments animar i impulsar una molt més intensa repolitització cívica i activa del màxim nombre de catalans (estimular que adquireixin més consciència social i nacional) i, alhora, fer saber -més i millor- a Europa i al món sencer que el model/règim espanyol del 1977/1978 està completament exhaurit, és poc democràtic i “podrit” de corrupció pels quatre costats . |