Casals et André Peus, par Michel Peus - Au Musée de l'exil (MUME) de La Jonquera : Josep Narro

Pau CASALS et André PEUS

Frédéric Lodéon entre Nicolle et Michel Peus

* Hommage à Teresa REBULL :

Ce matin, 17 avril 2015, à 10h30, à Banyuls, hommage à Teresa Rebull, par Pedro Soler, qui l'a accompagnée dans la mort… Place Dina Vierny (derrière la mairie) : j'imagine qu'elles vont se retrouver quelque part (comme on dit "là-haut") à parler de guerre, d'art, des souvenirs de Marseille, la Dina et la Teresa : celle-ci ne m'a jamais dit du mal du modèle de Maillol, alors que Banyuls murmure encore ses compromissions avec l'occupant… Au contraire, l'ayant côtoyée à Marseille en 1940, elle l'a décrite comme une Résistante...

…Un vendredi de grisaille…Ensuite, incinération à Canet-village.

- - -

**Hommage à Casals et à André Peus : par Michel Peus conférence intitulée :

Pablo Casals, André Peus et les siens

Vivre pour la musique

Hall Guy Malé - (rez-de-chaussée)

Conseil Général des Pyrénées-Orientales

PERPIGNAN

quai Sadi Carnot

Vendredi 17 avril 2015 à 17h30

(Entrée gratuite)

***

Au Musée de l'exil (MUME) de La Jonquera : Josep Narro
Dibuixar la veritat nua dels camps del Rosselló (1939-1941)

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) presenta una exposició inèdita que permet copsar de manera precisa i directa la realitat dels camps de concentració de la plana rossellonesa. Recintes que es van erigir el 1939 amb la finalitat de fer front al flux de refugiats republicans catalans i espanyols que fugien de l’avanç de les tropes franquistes. A l’exposició es mostren prop d’un centenar de dibuixos i esbossos que Josep Narro (Barcelona, 1902 – Guadalajara/Mèxic, 1994) va realitzar en el decurs del seu internament. Des del mes de febrer de 1939 al mes de juny de 1941, aquest refugiat va utilitzar el seu talent d’il·lustrador per retratar les condicions de vida extremes dels exiliats republicans als camps d’Argelers, dels Haras de Perpinyà, del Barcarès i d’Agde.

Mitjançant els seus dibuixos, Josep Narro no adopta l’opció de reproduir els alineaments sense fi dels barracons o de testimoniar els tractes injustos d’alguns dels vigilants del camp, sinó que, contràriament, fa ús d’un realisme sense concessions amb el propòsit de copsar i reflectir el millor possible la veritat humana que li comunica cada refugiat. Lluny de mostrar un retrat impressionista de les multituds, advoca per entrar en la intimitat dels barracons i concedeix a cadascun dels interns la seva singularitat, la seva inalienable part d’humanitat. Si, d’una banda, realitza de manera hieràtica els retrats de cada membre del personal de l’ infermeria del camp, no oblida, de l’altra, de palesar el malestar que colpeja els malats que esperen ser transferits a l’hospital de Perpinyà. Així mateix, si, d’una banda, esbossa les activitats dels artistes amb els quals comparteix espai en el barracó, de l’altra, consagra una important sèrie de dibuixos als infants víctimes del caos de la vida concentracionària.

El conjunt dels dibuixos realitzats per Josep Narro, i molt particularment la sèrie dedicada a les condicions de vida dels infants i dels recent nascuts del Camp d’Argelers, il·lustren a bastament sobre la pertinença de l’acció humanitària empresa, en aquell moment, per exemple per Elisabeth Eidenbenz i la necessitat imperiosa de la creació de la Maternitat Suïssa d’Elna en aquell context d’insensibilitat humanitària.

A Catalunya i la resta de l’Estat espanyol –i especialment a Mèxic- , l’obra de Josep Narro és relativament coneguda en l’àmbit editorial, en concret en el seu vessant com a il·lustrador de llibres. No obstant això, aquest fons del MUME de més de 100 dibuixos és un testimoniatge únic, de gran qualitat artística i de una gran profunditat ètica, que ha romàs desconegut fins al dia d’avui. Josep Narro va representar com ningú ho havia fet mai el sofriment als camps i sobretot les calamitats que van patir els infants desvalguts, afeblits per les condicions infames de la reclusió. La col·laboració entre el MUME i l’Ajuntament d’Elna ha fet possible donar a conèixer el període d’exili d’aquest il·lustrador, en el qual ens va deixar un llegat únic sobre l’experiència del seu pas per diversos camps. La realització d’aquesta exposició esdevé un autèntic treball de memòria, en el sentit que recupera una obra desconeguda i, alhora, perquè suposa també un emotiu homenatge als milers de refugiats de 1939. L’art i la memòria es fusionen en l’obra de Josep Narro de tal manera que el seu llegat ha esdevingut una eina de

conscienciació imprescindible en el present pel que fa a la preservació dels drets humans i dels drets dels infants.

**

Museu Memorial de l’Exili – la Jonquera – del 15 de novembre de 2014 al 19 d’abril de 2015