Joan Rabascall, artiste catalan contre les medias dominants de la société du spectacle

  Découvrir l'artiste catalan Rabascall, critique acerbe de la société du spectacle et des idoles mythifiées par les medias dominants.

Ses performances sont autant de promenades ludiques au sein des icônes de la culture populaire -surtout télévisuelle- du XXe siècle du XX° siècle.

L'artiste Joan Rabascall fait partie d'une génération qui a vu arriver le petit écran dans les foyers et a mesuré les bouleversements de cette nouvelle fenêtre ouverte sur le monde. 

My Collection présente les œuvres qu'il a réalisées dans de mini-téléviseurs en plastique. Il y parodie avec tendresse et humour le kitsch des séries télévisuelles. Y défilent notamment La Joconde, Barbie, Betty Boop, la Panthère rose, Janis Joplin...

Les photographies de Rabascall sont accompagnées par un texte de Masashi *, évoquant l'arrivée du petit écran dans les foyers et la place déterminante qu'il a pris dans la culture japonaise.

En 1962, Joan Rabascall (né en 1935 à Barcelone, vit et travaille à Paris) fuit la censure et la pesanteur du régime franquiste pour s'installer à Paris où il abandonne les supports traditionnels au profit des nouveaux médias et met ses créations aux services de la Révolution en se muant en terroriste de l'image.

 Il construit une œuvre où il utilise et manipule les images provenant des mass-médias, créant ainsi un discours ouvertement critique sur les mécanismes, les messages et les platitudes que ces médias imposent. 

Le travail de Rabascall a fait l'objet d'expositions dans le monde entier, entre autres, au Centre Pompidou en 1994 et 1996, au Metropolitan Museum de Tokyo en 2000, au Neues Museum Wesserburg de Brême en 2001, au Centre d'art Villa Tamaris à La Seyne-sur-Mer en 2003, au musée Reina Sofia de Madrid en 2008. En 2005, l'Institut franco-japonais de Tokyo accueille sa série photographique "My Collection" (catalogue paru aux éditions Jannink). Le MACBA de Barcelone lui a consacré en 2009 une importante rétrospective et la ville de Barcelone lui a décerné le Prix des Arts Plastiques.

* Texte de Masashi Ogura, paru en 2005

édition trilingue (français / anglais / japonais)

21 x 20 cm (relié, couv. toilée, sous jaquette) - 72 pages (ill. coul.)

18 € 8.00 €  - ISBN : 978-2-91606-700-1

 

Joan Rabascall és un artista català, les obres del qual tenen un clar missatge de crítica social;[1][2][3] són especialment famoses les seves obres amb els petits televisors de joguet.

Recorregut artístic

Va estudiar a l'escola superior d'arts decoratives (Escola Massana) i més tard a l'escola nacional de Belles Arts de París, ciutat en la que resideix habitualment[4] des de 1962.[5] Ha estat catalogat com un dels artistes més singulars dels anomenats 'catalans de París'.[5]

De nen, Rabascall va començar a col·leccionar objectes, com porta-retrats, maquinetes de fer punta als llapis, souvenirs de petits televisors de joguet, etc., els quals amb el temps van passar a ser objectes de les seves obres.[6] Criticava i se'n reia dels mitjans de comunicació, a vegades furiós, tot i que cal situar-lo en l'Espanya de l'època franquista. Els collages realitzats a mitjans de la dècada del 1960 a París, amb retalls de diaris, parlen de l'atractiu dels productes de consum, de la fascinació per les armes, del "model de vida americà" o de les idees que es tenen dels homes i de les dones encara que no siguin del tot certes.

Durant l'època a París, va col·laborar amb els també artistes Miralda, Jaume Xifra i Benet Rossell, però posteriorment es va deslligar del grup i va iniciar la seva etapa més individual.[7]

És de destacar l'obra "Bandera Olímpica", una peça inèdita realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de Munic de 1972, on l'artista carrega contra el que no li agrada d'aquest esdeveniment.[8]

De tornada a l'estat espanyol, a finals de l'època d'en Franco i en els anys de la transició Rabascall realitza la sèrie "Spain is Different" (1976);[9] en aquestes obres critica fets com el turisme, la televisió o el futbol. Posteriorment fa la instal·lació "Elecciones Show", amb els temes de les primeres eleccions democràtiques i el "destape" de rerafons. En la sèrie "Paysages Souvenir" fa collages de postals de llocs que havien estat camps de concentració nazis però que ara són turístics; aquestes imatges i les de "Paisatges Costa Brava" assenyalen el turisme com una màquina transformadora que esborra la memòria dels llocs.[2]

Exposicions

Ha participat en multitud d'exposicions internacionals, i des de l'any 1964 ha exposat de manera regular en països com França, Itàlia, Estats Units, Japó i Brasil.

Entre les seves exposicions figuren les de:

• Spain is different, Barcelona, 1976[9]
• Idees i actituds, Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, 1992
• Monument a la televisió, Palau de la Virreina, 1993[9]
• La ciudad, Centre Georges Pompidou, París i Centre de Cultura Contemporània, Barcelona
• Logo non logo, Thread Waxing Space, Nova York, 1994
• La ciudad en Europa, Museu d'Art Contemporani, Tòquio
• Cara a la Historia, Centre Georges Pompidou, París, 1996
• Juegos y simulacros, Canal de Isabel II, Madrid, 1999
• Las cien sonrisas de Mona Lisa, Museu Metropolità, Tòquio, 2000
• Azerty, Centre Georges Pompidou, París 2001
• Primera generación. Arte e imagen en movimiento, 1963-1986, Museu Reina Sofia, Madrid, 2006[4]
• Rabascall. Producció 1964-1982, MACBA, Barcelona, 2009[7][10][5]
• Costa Brava. 30 anys amb Joan Rabascall", Museu de l'Empordà [11]

1. Jump up
2. ↑ «Evru exhibeix les seves al.lucinants obres juvenils». El Periódico de Catalunya, 29 de gener de 2009. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
3. ↑
4. Jump up to:
5. 2,0 2,1 «Joan Rabascall. Macba. Barcelona» (en castellà). NoTodo, 3 de març de 2009. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
6. Jump up
7. ↑ «Joan Rabascall en el MACBA abre el año 2009» (en castellà). Revista de Arte, 17 de juliol de 2008. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
8. ↑
9. Jump up to:
10. 4,0 4,1 Biografia, a ArteSpain (castellà)
11. ↑
12. Jump up to:
13. 5,0 5,1 5,2 «Imatges traïdores». El País, 15 de gener de 2009. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
14. Jump up
15. ↑ «Los pequeños televisores de Joan Rabascall, forman el eje de sus montajes fotográficos. Ironías y curiosidades.» (en castellà). Club Cultura. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
16. ↑
17. Jump up to:
18. 7,0 7,1 Rabascall. Producció 1964-1982, al MACBA
19. Jump up
20. ↑ «Premsa: La mirada crítica y subversiva de Joan Rabascall ilumina el Macba» (en castellà). e-barcelona, 22 de gener de 2009. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
21. ↑
22. Jump up to:
23. 9,0 9,1 9,2 «La TV, monumento funerario» (en castellà). La Vanguardia, 5 de febrer de 1993. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
24. Jump up
25. ↑ «El MACBA muestra su colección, con 250 obras recién adquiridas o donadas» (en castellà). La Vanguardia, 13 de maig de 2009. [Consulta: 8 de febrer de 2011].
26. Jump up
27. ↑ Agenda Cultural de la Generalitat
28. Jump up
29. ↑ «BAAS Arquitectes y Joan Rabascall, premios Ciutat de Barcelona de diseño y artes visuales» (en castellà). LaInformación, 4 de febrer de 2010. [Consulta: 8 de febrer de 2011]