Diferències entre territoris
Més enllà de les queixes, però, la realitat és significativament diferent. Si ho analitzem tenint en compte els diferents territoris, Catalunya és on la situació és millor. El Departament de Recerca i Universitats ha demanat a les universitats les dades de docència en català, i ha sortit que el 70,5% de les assignatures de grau s'ofereixen en la nostra llengua. A la pràctica, aquest percentatge podria ser una mica més baix pels canvis de llengua dels docents i perquè algunes universitats, especialment les privades, anuncien assignatures amb l'idioma d'impartició "català/castellà", sense especificar el percentatge d'hores en cada llengua ni assegurar que el català realment s'hi faci servir. Tenint en compte aquesta situació, tant l'administració com les entitats impulsores de la campanya estan treballant amb les universitats per poder tenir una radiografia més exacta del panorama.
La situació és encara pitjor als altres territoris analitzats. A les Illes Balears, només el 25% de les explicacions orals de la UIB són exclusivament en català. Ho diu una enquesta que la mateixa universitat ha fet als estudiants i que també revela que el 42,2% de les classes són totalment en castellà. Segons el mateix estudi, un altre 25% d'assignatures alternen entre el català i el castellà o l'anglès, fet que no garanteix el principi de seguretat lingüística dels estudiants.
Pel que fa al País Valencià, les universitats menystenen completament els drets lingüístics dels valencians i ofereixen un nombre residual o fins i tot nul d'assignatures en català. Només se'n salva la Universitat de València, que tot i que encara no arriba al 40% de docència en català, ha anat augmentant l'oferta d'assignatures en la nostra llengua i ha passat d'un 29,7% de crèdits en català el curs 2011-2012 al 38,9% el curs 2021-2022. El progrés d'aquesta universitat ha de servir de referència per a les altres universitats valencianes, especialment per a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, on la docència en català ronda el 0% i la llengua pròpia s'exclou fins i tot a la majoria de cartells informatius.
Males pràctiques lingüístiques en alguns centres privats
L'anàlisi feta en el marc de "La universitat, en català!" també permet veure que arreu del domini lingüístic hi ha universitats privades o centres privats adscrits a universitats públiques que defugen les seves responsabilitats lingüístiques i no anuncien al pla docent la llengua amb la qual s'impartiran les assignatures.
Això es detecta, per exemple, en graus i màsters de La Salle i de la Fundació Pere Tarrés, institucions pertanyents a la Universitat Ramon Llull. En el cas de La Salle, a més, com ha pogut comprovar Plataforma per la Llengua a través d'una trucada, el centre informa els estudiants de nova matriculació que si tenen problemes amb el català, poden demanar al docent que canviï de llengua.
En una altra universitat privada, la Universitat Internacional de Catalunya, sí que s'anuncia al pla d'estudis la llengua amb què s'impartiran les assignatures, però es fa la distinció entre llengua d'impartició principal i altres llengües d'impartició, fet que trenca la seguretat lingüística dels estudiants.
Pel que fa a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, acull molts estudiants francesos, sobretot als estudis de fisioteràpia, i, en lloc d'oferir-los les eines perquè aprenguin català, la universitat ha optat per duplicar tots els grups per garantir que les assignatures es puguin cursar en castellà, tot i que molts estudiants tampoc no en saben. En el marc de "La universitat, en català!", s'han rebut fins a tres queixes relacionades amb aquesta qüestió.
En el cas d'universitats públiques, moltes vulneracions lingüístiques tenen lloc encentres privats adscrits. N'és un exemple el CETT, un centre de turisme, hoteleria i gastronomia adscrit a la UB, que triga molt a gestionar aquest tipus de queixes i que les deixa, majoritàriament, sense resoldre. Entre les queixes rebudes, n'hi ha que denuncien que les sessions informatives es fan directament en castellà.
Un incompliment flagrant, i mal dissimulat, de la legislació
La primera anàlisi quadrimestral en el marc de la campanya "La universitat, en català!" constata que la llengua de docència estipulada als plans docents de les assignatures és un indicador limitat a l'hora de conèixer la realitat lingüística a les universitats. Així, que la majoria de les assignatures s'imparteixin en català (sobretot a Catalunya i, parcialment, a les Illes Balears) és una dada molt qüestionable. Més aviat és un miratge, un iceberg que amaga la manca d'oferta d'assignatures en català en molts graus, màsters i postgraus, la vulneració constant dels drets lingüístics dels catalanoparlants i l'augment de queixes per canvis de llengua dels docents.
Plataforma per la Llengua recorda que, segons la Llei d'universitats de Catalunya, el català ha de ser garantit en tots els àmbits docents de les universitats de Catalunya. Així mateix, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que atorga al govern balear la competència exclusiva en la programació i coordinació del sistema universitari, també especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització del català. Pel que fa al País Valencià, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia estableix el català com a llengua oficial i especifica que tothom té dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua.
"La universitat, en català!", una campanya per promoure les queixes lingüístiques
La campanya "La universitat, en català!" és una iniciativa presentada aquest octubre per facilitar les denúncies per vulneracions lingüístiques a la universitat i per sensibilitzar els estudiants dels drets dels catalanoparlants a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Impulsada per Plataforma per la Llengua, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), la campanya ofereix als alumnes una web perquè facin arribar les denúncies a través d'un senzill formulari que els posarà en contacte amb el servei de queixes de la campanya i amb el de la seva universitat. A més, Plataforma per la Llengua es fa càrrec del tractament de les dades per fer un seguiment de l'evolució de les vulneracions, analitzar la situació global i informar-ne al final de cada quadrimestre.
|